Ahir vaig sortir a caminar amb
en Max i et vaig veure, vas intentar parlar amb
mi com is no hagués passat res, em sembla d'una hipocresia tant gran i tant cínic que no m'ho puc
explicar, no puc entendre com ets ni com no me'n vaig donar compte mentre em dedicava a cuidar-te i a estimar-te.
Pensaba
que estaba curada, però he
vist que
encara em falta una mica, el que
més em va doldre
es no poder abraçar la Mimi.
Encara t'odio, però aconseguiré sentir indiferencia molt aviat.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario